Mitja marató Vilanova i la Geltrú 2017

 Aquest cap de setmana he descobert una cursa que no l'havia corregut mai, la mitja de Vilanova i la Geltrú. Destacar en aquesta cursa una molt bona logística pel que fa al repartiment dels dorsals, bossa del corredor i guarda-roba, tot situat a l'arribada al Mercat Central. Uns avituallaments d'aigua i isotònic molt ben situats (dues voltes al circuit faciliten), i algun punt d'animació que sempre ajuda. I les dutxes situades a escassament a 300 metres de l'arribada.
 El circuit eren dues voltes i tot i que hi havien algunes anades i tornades i alguna pujadeta, em va agradar, ja que vaig trobar que no se'm va fer pesat.

Circuit tret de la web de l'organització.

 Escalfem 4 quilòmetres, uns estiraments i cap a la línia de sortida. No hi ha calaixos així que em col·loco en les primeres files. L'estratègia de la cursa serà intentar anar a 4'/km.  
 Tret de sortida i anem rambla avall camí del port, km 1 a 3'43'' km 2 a 3'52'' km 3 a 4'02'', vaig bé i ara toca mantenir ritme. Deixem el port i anem direcció a l'escola pública Llebetx, km 4 a 4'00'' km 5 a 3'59'' km 6 a 4'07'' (lleugera pujada) juntament amb el km 7 que em surt a 4'00'' i el 8 a 4'05''. Ara el recorregut s'endinsa pel centre de Vilanova (un entorn molt maco i agradable per córrer) km 9 a 3'58'' i km 10 a 4'06''. Passo els 10 quilòmetres amb un temps de 40'22'' i em fa pensar en si obtindré MMP en 1/2 marató!

Amagat pels corredors a la rambla.

 Tornem a la rambla on passo el km 11 a 3'58'', de moment em sento bé i les cames responen. Ara toca repetir el mateix circuit i intentar aguantar el ritme.

 Passem un altre cop pel port, km 12 a 3'56, km 13 a 4'00'', km 14 a 4'02'', ens dirigim cap a l'escola i cap al tram on fa pujada km 15 a 4'06''. Miro enrere i veig que tinc la llebre de 1h25'' just darrere meu, noto que vaig just i que em costarà molt mantenir el ritme. Em passa la llebre i intento aguantar el ritme però aguanto només 500 metres. Decideixo seguir endavant sense mirar rellotge, crec que m'està sortint una bona cursa i em quedarà un crono final genial!

Pel centre de Vilanova.

 Km 16 a 4'07'', km 17 a 4'04'', km 18 a 4'14'', ja queden 3 quilòmetres i entrem dins el casc antic de Vilanova. Només penso a arribar a meta, allà m'espera la meva parella i la meva filla que si les trobo, vull entrar amb la meva filla a meta.

 Km 19 a 4'03'', km 20 a 4'07'' i km 21 a 4'15'', això ja ho tinc. Faig l'última corba per darrere del Mercat i miro a banda i banda a veure si les veig, i just quan acabo la corba veig a la Lídia amb l'Arlet en braços. Em paro just davant d'elles els hi faig uns petons i agafo l'Arlet en braços i camino el que em queda de cursa parant el crono en 1h 26' 28''.

 Molt content pel temps realitzat, però encara molt més content per aquesta entrada a meta! La primera de moltes amb la meva filla.

Amb el gran Josep Mª Piulachs.

94a Jean Bouin 2017

 El novembre del 2009 vaig córrer la meva primera cursa i va ser en la Jean Bouin. 8 anys després l'he tornat a córrer, amb un recorregut amb un tram ràpid, un altre per mantenir ritme i un últim on cal apretar molt les dents. Això és la Jean Bouin una de les curses més antigues d'Europa i que enguany ha celebrat la seva 94a edició.

Recorregut tret de la web.

 Calaixos plens de gom a gom, 5, 4, 3, 2, 1, sortida! Moltíssima gent corrent i intento no perdre els nervis i avançar posicions i em surt prou bé, ja que el primer tram afavoreix amb lleugeres baixades i el primer quilòmetre surt a 3'34''. Encarem la Gran Via i ara toca mantenir ritme km 2: 3'45'' km 3: 3'50'' i km 4: 3'41'' força bé i passo la meitat de la cursa al km 5 en 18'58''. No tenia intenció d'anar per MMP però ho puc intentar.

Fotografia de Jose Bonilla.

 Passem el km 6 per davant del parc de la Ciutadella a 3'46'' i ja començo a anar una mica just de forces i passo el km 7 davant de Colon a 3'52''. Queden tres quilòmetres però seran els més durs, ja que he de pujar quasi tot el Paral·lel i després el carrer Lleida fins a dalt de tot!

Foto feta per La Bolsa del Corredor.

 Km 8 a 3'56'' i km 9 a 3'57'', queda l'últim quilòmetre però el més fotut de tots i finalment aconsegueixo fer-lo per sota de 4' quedant a 3'54''.
El Garmin em marca els 10 km en 38'02'' establint la meva millor marca personal però encara queden 170 metres per arribar a meta i aconsegueixo parar el crono en uns 38'38'' que no estan gens malament. Establint la meva segona millor marca.
 Aconsello fer almenys un cop a la vida una Jean Bouin, no et deixarà indiferent!

Portada extreta de Mundo Deportivo.

Nike Pegasus 33

 Nou model que surt al mercat i no ho he pogut evitar, ja tinc al meu poder les noves Pegasus 33! I aquest cop he aprofitat una oferta i m'he fet amb dos models. Són unes vambes que no fan mal tenir a l'armari :)

Pegasus 33 de color blau i detalls vermells.

 Com sempre un número 42 de peu i amb un pes de 266 grams, gens malament. Com és normal en aquest model de vamba en posar-te-la ja notes la seva principal característica, la comoditat. Quan comences a córrer t'adones que esmorteixen molt bé a cada passa i el peu va molt ben protegit.

Sola de la Pegasus 33.

 Aquí veiem la sola de la Pegasus, una sola que s'agafa molt per la part interna i que recorra tota la sola des del taló fins a la punta. Una sola amb una bona goma que ens farà poguer córrer tant per asfalt com per terra, ideal per a tot tipus de terrenys. Crec que amb aquest model fare uns 1500 quilòmetres. Les vull esprèmer al màxim. 

Pegasus 33 model edició limitada.

 I aquí tenim l'altre color de vamba, no vaig poder evitar i comprar-me les dues, una ganga!! Amb aquestes dues vambes em planificaré el més segur la marató de Barcelona 2017, i segurament més enllà. 

Els senyors de Nike ja em podrien regalar algun model!

Nike Pegasus 32

 Ja hi tornem a ser amb les meves vambes fetitxe, les Nike Pegasus! Una vamba on em trobo molt còmode, on l'utilitzo per a tot tipus de terrenys, i que em donen un excel·lent rendiment quant a ritmes ràpids, tirades llargues, sortides per asfalt, sortides per pistes forestals... una vamba molt versàtil.

Nike Pegasus 32.

 El model 32 va ser un regal de la meva parella i aquest model té la peculiaritat que és H2O Repel, que repelen l'aigua. No sé si és per què són un model diferent a les que havia provat sempre (sense el component aquest que repel l'aigua) però aquest model 32 les he trobat diferents en quant a comoditat, potser només són imaginacions meves...

Tela recoberta de reflectant.

 Aquest model l'he utilitzat per anar mantenint la forma, fent sortides i tirades llargues al llarg d'un any. Els quilòmetres totals han estat 1000, i crec que els hi podria haver fet perfectament uns 300 o 400 més. Sempre content del resultat que em donen les Pegasus.

Adidas Adizero Adios

 Un cop feta una bona programació per la Marató de Barcelona, em faltaven unes vambes pels dies de sèries o per aquelles competicions de 5, 10 quilòmetres on vols donar-ho tot. Després de molt rumiar em vaig decidir per unes Adidas, les Adizero Adios.

Adidas Adizero Adios.

 Aquestes vambes són unes autèntiques voladores amb un pes per un número 42 de tan sols 226 grams. Tenen una fina malla que envolta el peu i reforçament a la punta. La sola està feta amb els compostos d'Adidas, el boost, un component que dóna esmorteïment amb impuls en cada passa. Unes vambes amb un drop de 10 mm, 23 mm al taló i 13 mm a la punta.

Sola Boost i part superior.

 Després de més de 600 quilòmetres la pega que els hi trobo és que en entrenaments de sèries exigents, les puntes dels dits dels dos peus em queden una mica encetades. No sé si és degut al desgast de la malla o la forma dels meus dits, però quan portes un parell de sèries de 1000 m fan una mica de mal. Per la resta només dir que és una vamba excel·lent amb un gran rendiment si pots córrer per sota de 3'45'', velocitat de creuer!

La Sportiva Akasha

 Diuen que si una cosa funciona millor no canviar-la, doncs això m'ha passat amb La Sportiva. Vaig tenir com a primeres vambes de trail unes Sportiva wild cat i un cop espremudes al màxim, tocava un canvi. Assessorat per RunnAir em vaig decantar un altre cop per la marca italiana i aquest cop pel model Akasha. 

La Sportiva Akasha.

 El primer cop que vaig posar el peu dins vaig saber que tindria molta comoditat i un bon esmorteïment. Són unes vambes pensades per tirades llargues i per proves de més enllà dels 42 km d'una marató. Segurament no em calien unes vambes per a tants quilòmetres, però sé que els quilòmetres que faci amb elles, tindré els peus ben protegits i esmorteïts.

Provant les Akasha.

 Un cop comprades vaig pujar cap a Sant Ramon pel talla-focs de Viladecans, una pujada amb un bon desnivell, i vaig poder comprovar que pujant de puntetes s'agafen d'una manera increïble. Per baixar tens la sensació de portar el peu molt protegit, evitant les temudes torcedures de turmell, i a la vegada molt lleuger per anar esquivant pedres en el camí. En terrenys empedregats i molt tècnics no els hi podràs treure molt de suc, però per corriols i pista podràs volar amb elles.

Sola de les Akasha.

 Aquesta sola ja porta més de 600 quilòmetres i encara conserva molt bé la forma dels tacs, encara que per la part del taló i de la puntera de la vamba és on més desgast es produeix. Tot i així crec que els hi faré més de 1000 quilòmetres per espremer-les al màxim en la temporada que ve de trail.

Saucony Triumph 10

 Per mi eren unes vambes totalment desconegudes, i anant a mirar en un outlet de la Zona Franca les vaig descobrir. 

Primer de tot em va agradar el color (si les vambes no entren pels ulls malament) i després va ser posar-me-les i notar un bon esmorteïment i molt còmodes.

Saucony Triumph 10.

 Són unes vambes que van molt bé per fer tirades llargues, així que les vaig fer servir per preparar-me la Marató de Barcelona.

Van acabar amb més de 1300 quilòmetres a les seves soles i estic content del rendiment obtingut.

Saucony Triumph 10.

  Actualment el model Triumph s'ha substituït per les Triumph Iso, un rentat de cara de la marca Saucony per aquest model de vamba.

Molt recomanable per corredors neutres amb un pes de 70 kg cap amunt. Per mi no són molt adequades per fer sortides ràpides, ja que jo peso per sota dels 60 kg, però sempre és d'agrair portar el peu ben esmorteït quan es fan tants quilòmetres. 

Trail Fonts del Montseny

 Només falta que algú digui, "ens inscrivim a aquesta cursa?" Per apuntar-nos un darrera l'altre. I Així va ser com em vaig inscriure a la Trail Fonts del Montseny juntament amb 8 companys més de RunnAir.

 El Trail Fonts del Montseny consta de tres proves, una de 30 km amb 1900 m D+, la de 20 km amb 900 m D+ on ens vam inscriure i el Trailet de 2 km amb 60 m D+.

Perfil i avituallaments cursa curta TFM. Font: web de la cursa.

 El perfil de la cursa indicava que al principi seria molt ràpida i després tocaria caminar en els següents quilòmetres que eren els més durs. A meitat de cursa petit descens i una altra pujada i a partir del quilòmetre 14, tot baixada fins a Viladrau on ens esperaven uns últims 200 metres d'escales fins a meta.

Recorregut i diferents dades.

 Tret de sortida i comença la festa. Primer km a 4'22'', segon a 4'19'', tercer a 4'17'', quart a 4'52'' i cinquè a 4'21'' amb un total de 97 m D+ i de 244 m D-, un començament amb baixada per anar escalfant les cames.

 A partir del cinquè quilòmetre comencem a pujar per pista, potser la part menys atractiva del recorregut fins a arribar a l'avituallament. Quilòmetre 6 a 5'41'' i 7 a 9'08'' paro 50 segons per beure isotònic i una barreta energètica, ara comença la part seriosa.

Inici de la cursa. Font: Javi Castelló.

 Del quilòmetre 8 al 10 és tot pujada amb 431 m D+ i només 21 m D-. Km 8 a 6'23'', 9 a 12'10'' i 10 a 11'09''. De l'onze al 14 un seguit de pujades i baixades. Passat l'avituallament del quilòmetre 14 tot baixada fins a 200 metres de meta. Baixem per un tram molt tècnic amb molta pedra on malauradament em trobo amb un company d'equip amb torcedura de turmell. A partir d'aquí decideixo anar amb ell fins a meta. Baixem a poc a poc i quan sembla que el turmell li respon PAM! una altra caiguda, i així fins a tres vegades. 

Arribada a meta amb tots els components de l'equip.

 Al final finalitzo la cursa amb un temps de 2h 10' 46'' en la posició 64. Content però amb el convenciment que podria haver fet prop de les 2 hores. 

 Cal dir que és una cursa amb un recorregut que m'ha encantat, un bosc preciós, i el Montseny espectacular, cursa molt recomanable. Voluntaris, avituallaments, organització, es mereixen un 10! 

 I felicitar a tot l'equip per la gran cursa i als lesionats que es recuperin com més aviat millor!

Trail dels 3 Municipis

 El passat 18 de Juny es va celebrar el III Trail dels 3 Municipis. La cursa va constar de dues proves, una de 23,6 quilòmetres i l'altre de 8,8.

Convidat per un amic ens vam inscriure a la de 23,6km.

Recorregut i diferents dades de la cursa.

 Decideixo sortir fort i em situo entre els 10 primers corredors, almenys durant els dos primers quilòmetres de cursa em sento com un corredor d'elit!

Els quilòmetres van caient i el recorregut no para d'enfilar-se, afluixo el ritme i vaig controlant que les pulsacions no se'm disparin.

Caminant per regular les pulsacions.

 Arribo al quilòmetre 10 on trobo el primer avituallament. Em paro amb tranquil·litat, em prenc una barreta i unes sals, i bec isotònic. Fa molta, molta calor i la hidratació és molt important. Ara el recorregut que queda són uns 8 quilòmetres amb 250 m positius i uns 315 de negatius on tornaré al mateix avituallament i encararé l'última part del recorregut.
 

Sortint de l'avituallament.

 Arribat a l'avituallament aprofito per carregar piles i encarar l'última part del recorregut. Noto les cames pesades i que molt sovint he de parar de córrer i caminar una mica, aquesta calor és insuportable!

Sempre intentant sortir bé a les fotos.

 Queden sis quilòmetres fins a meta i toca aguantar posicions. Vaig molt tocat però ho intentarem. Els quilòmetres que queden són de baixada amb tres petites pujades, fent 139 metres positius i 283 negatius fins a meta.

Entrada a meta amb en Roc.

 Al final 2 hores i 21 minuts de cursa finalitzant a la posició 15 de la general. No està gens malament acabar entre els 15 primers! Això sí, dir que en aquestes èpoques les curses haurien de començar més d'hora. Calor insuportable!

Cursa Roca Negra 2017

  Per segon any consecutiu m'animo a participar en la Cursa de la Roca Negra, 26 Km amb 1300 m de desnivell positiu. Un recorregut carregat de pujades i baixades, un autèntic trencacames on es coronen muntanyes emblemàtiques de la nostra comarca com Sant Ramon, el Tabor, o Sant Antoni.

Recorregut i avituallaments. Font: web de l'organització.

  Sortida-Sant Ramon.
  Després del compte enrere, sortim disparats pels carrers de Sant Boi, vull apretar per intentar agafar bones posicions.
Cauen els primers quilòmetres molt ràpids fins que comencen les pujades. Passats cinc quilòmetres ja ens trobem a dalt de Sant Ramon, això sí, caminant algun tram.

Escalfament amb membres de l'equip. Font: Carles Castro.

   Sant Ramon-Tabor.
  Una mica d'isotònic a l'avituallament de Sant Ramon i començo el descens per la trialera que porta cap al camp de futbol de Sant Climent. Baixo tranquil i sense pressa, no vull caure i fer-me mal. Quilòmetre 8'5, comença una llarga pujada fins a coronar el Tabor. Enguany han canviat alguns trams del recorregut i aquest n'és un d'ells.
És una pujada d'uns 3 quilòmetres on vaig intercanviant córrer amb caminar. Hi ha trams que només puc caminar, sento les cames pesades, potser començo a pagar haver sortit massa ràpid. Arribo dalt del Tabor.

  Tabor-Sant Antoni.
  Passat el Tabor vénen un seguit de tobogans de pujades i baixades, un trencacames pels 14 quilòmetres que portem al damunt. Estem a una mica més de la meitat de cursa i encara tinc per davant la Creu de Can Cartró, el Rebaixí i Sant Antoni.
Can Cartró combinant caminar i córrer el faig bé, descens i anem cap el Rebaixí on no queda cap altra opció que fer-lo caminant. És un petit turó molt curt però intens, et deixa les cames ben calentes. Acabat el Rebaixí ens disposem a pujar Sant Antoni, on aquest any han inclòs un quilòmetre vertical (1,7) puntuable independentment de la cursa. Però les cames ja no les tinc massa per córrer i la major part del recorregut el faig caminant fins a arribar a dalt de Sant Antoni.

Creu de Cant Cartró. Font: Aina de RunnAir

  Sant Antoni-Roca Negra.
  Llarga baixada després de passar per Sant Antoni fins al camí. És una baixada amb molta pedra solta i amb el cansament de les cames, s'ha d'anar amb molt de compte. Arribo al camí i noto una primera amenaça de rampa als bessons, pastilla de sals minerals i segueixo endavant ja som pel quilòmetre 21, queda poc.
Un cop fer Can Ribot, amb prou feines, enfilem cap a la fi del recorregut i a la part que dóna nom a aquesta cursa, la Roca Negra. Combino córrer i caminar, ja que vaig mirant el crono per fer menys de tres hores, mentre vaig pensant "que dura és la Roca Negra". 

Baixant la Roca Negra. Font: Laura Morales.

  Roca Negra-Arribada.
  Passada la Roca Negra ja només queda apretar per arribar a la línia d'arribada, vaig molt cansat i les cames em pesen molt. Tot i així puc estar content del resultat, parant el crono amb 2h 56' quedant el 54 de la general i el 19 de categoria. Molt content.

Foto de l'equip RunnAir. Font: RunnAir.

 

 
   

Mitja Marató de Sitges 2017

  El passat diumenge 15 de gener es va disputar la 34 edició de la Mitja Marató de Sitges.
  Feia molt de temps que no feia una mitja i mirant el saturat calendari que tinc vaig veure l'oportunitat de fer aquesta mitja. És una mitja que encara no havia fet, ja que fa dos anys degut a una lesió no la vaig poder córrer, i l'any passat tampoc. Així que aquest any m'he tret l'espineta.

Recorregut tret de la pàgina de l'organització.

  Hi han dos recorreguts, cursa de 10 quilòmetres i la mitja. Com es pot apreciar la mitja marató són dues voltes al circuit. El circuit comença i acaba en el passeig marítim on sempre dóna gust acabar davant del mar.
  Realitzar dues voltes al mateix circuit té les seves coses bones i dolentes. Per mi les coses bones són que un cop has fet la primera volta i si vas bé de forces, saps si pots donar una mica per aconseguir aquella marca, sabent el que queda de recorregut. En canvi la dolenta és que si vas just de forces, també saps el que queda per acabar... Estrènyer les dents!

Fotografia feta per JJVico.

  Amb en Josep Maria decidim fer la mitja amb en Jorfer i en Manolo de Correcats, que aniran a fer 1h32' a ritme de 4'22'' el quilòmetre.
  Els primers quilòmetres passen ràpid i anem a bon ritme, per sota del previst i completem els 10km en 43'23''. Ara queda una altra volta al circuit.

Avituallament primera volta. Foto JJVico.

 
  Anem a bon ritme i si forcem una mica, anirem per 1h30'. Decidim aguantar una mica el ritme i més endavant ja decidirem que fem. A partir del quilòmetre 16 jo ja vaig amb les forces justes i intento aguantar, en Josep Maria augmenta una mica, està molt fort.
  Quilòmetre 18 enfilem per sobre d'un pont, que és l'únic tram del recorregut on tenim una mica de pendent i el fem d'anada i tornada. Ara ja vaig sol aguantant el ritme i només penso en què arribi ja la meta perquè vaig molt just. Tot i així aguanto el tipus. 
  Últim quilòmetre, passem pels carrerons de la població on hi ha molta gent animant al carrer, dues voltes més i per fi! L'arc d'arribada.

Arc d'arribada. Foto JJVico.

  
  Aconsegueixo parar el crono en 1h 31' 16'' (real) però arribo a meta asfixiat. En Josep que a partir del quilòmetre 16 ha tirat sol, para el crono en 1h30'08''
Després de temps sense fer una mitja puc estar molt content del temps fet. 
Una mitja molt maca encara que el recorregut no sigui dels meus favorits.
Tot i així segur que hi tornarem!